Amb aquest article pretenc senzillament expressar un fet que estic comprovant diariament a peu de carrer i en els llocs de treball. El creixent odi dels “autòctons” cap als extragers, no tant per tindre un color de pell o una llengua diferent, sino pel fet de ser uns rivals alhora d’aconseguir un de lloc de treball. Uns usurpadors del “pan de mis hijos”. Com a botó de mostra us diré que jo, personalment he sentit éixa esgarrifança quan he contemplat l’odi en els ulls de les persones quant arribavent al lloc de la meua faena demanant treball i rebent una negativa tot i que comprovavent que més del cinquanta per cent de la plantilla era ma d’obra forànea. I us he de dir que els últims mesos està repetin-se aquesta experiència massa sovint.
Aquestes persones son terreny abonat per a la extrema dreta. Perque quan veus que, o treballes tu, o treballa ell, sense ninguna altra eixida o alternativa, tries la solució visceral de la eliminació física del contrari, a més a més quan eixe contrari no pertany a la teua tribu, i és un element extrany afegit a aquesta societat, no et pares a pensar, que és un element explotat com tu, un element amb les mateixes necessitats que tu, un esser humà que viu, respira i menja com tu, que, inclós és possible, que pense com tu. O ell o tu, o la gana o el cubrir les necesitats. Poseu-se en eixa disjuntiva i voreu com no es dificil triar. Una volta més la historia es repeteix!
Adverteix que el canvi ja està açi, recessió econòmica equival a racisme i xenofòbia, sino al tant.
Hi ha que estar preparats per a donar una resposta adequada, una resposta des de l’optica socialista, de de l’alliberamet de l’explotació del home per l’home, des de la construcció d’una societat lliure i igualitària.
Però quina és la resposta?
Sabem que eixa mà d’obra immigrant és una necessitat de la conjuntura econòmica, per una banda s’oferia força de treball a un mercat necessitat d’ella, i per altra es conteníen els salaris al equiparar-se la demanda i la oferta, i inclós en un hipotètic futur recesiu al existir exces d’oferta no sols es contenen els salaris sino que tamé els reduim, salvant d’aquesta manera la taxa de beneficis empresarials (el meu cap ja va deixant caure, que hi ha molta gent demanat-li feina i que no pensem en eixigir-li aument de sou per al proper any, inclós, va comentant de baixar-nos l’actual).
Hi ha que desmantelar aquesta logica, hi ha que donar una alternativa a aquest funcionament econòmic, hi ha que desenmascarar la hipocresía empresarial, i la d’aquesta societat globalitzadora. Els explotats no podem ser només nombres en uns comptes de resultats, no podem continuar mantenint per mediació de la nostra feina a un grup de explotadors. Aquesta és la lógica, aquest és el funcionament. Cal fer ho vore així a aquestos futurs companys sense treball, i no sols a ells,sino a la resta de la societat. Posem les eines i comencem a treballar!.
Aquestes persones son terreny abonat per a la extrema dreta. Perque quan veus que, o treballes tu, o treballa ell, sense ninguna altra eixida o alternativa, tries la solució visceral de la eliminació física del contrari, a més a més quan eixe contrari no pertany a la teua tribu, i és un element extrany afegit a aquesta societat, no et pares a pensar, que és un element explotat com tu, un element amb les mateixes necessitats que tu, un esser humà que viu, respira i menja com tu, que, inclós és possible, que pense com tu. O ell o tu, o la gana o el cubrir les necesitats. Poseu-se en eixa disjuntiva i voreu com no es dificil triar. Una volta més la historia es repeteix!
Adverteix que el canvi ja està açi, recessió econòmica equival a racisme i xenofòbia, sino al tant.
Hi ha que estar preparats per a donar una resposta adequada, una resposta des de l’optica socialista, de de l’alliberamet de l’explotació del home per l’home, des de la construcció d’una societat lliure i igualitària.
Però quina és la resposta?
Sabem que eixa mà d’obra immigrant és una necessitat de la conjuntura econòmica, per una banda s’oferia força de treball a un mercat necessitat d’ella, i per altra es conteníen els salaris al equiparar-se la demanda i la oferta, i inclós en un hipotètic futur recesiu al existir exces d’oferta no sols es contenen els salaris sino que tamé els reduim, salvant d’aquesta manera la taxa de beneficis empresarials (el meu cap ja va deixant caure, que hi ha molta gent demanat-li feina i que no pensem en eixigir-li aument de sou per al proper any, inclós, va comentant de baixar-nos l’actual).
Hi ha que desmantelar aquesta logica, hi ha que donar una alternativa a aquest funcionament econòmic, hi ha que desenmascarar la hipocresía empresarial, i la d’aquesta societat globalitzadora. Els explotats no podem ser només nombres en uns comptes de resultats, no podem continuar mantenint per mediació de la nostra feina a un grup de explotadors. Aquesta és la lógica, aquest és el funcionament. Cal fer ho vore així a aquestos futurs companys sense treball, i no sols a ells,sino a la resta de la societat. Posem les eines i comencem a treballar!.
Vicent Rodríguez i Paya
